MACULATURAS de FERNANDO PAGOLA

Maculatures és el resultat de saber reposar en el temps una intensa experiència tècnica i una experiència creativa molt pròpia. Són plecs que no es rebutgen, no són plecs mal estampats ni tacats. Són obres nobles, són estampes d’excel·lència, que formen part d’un corpus d’obra gràfica original magnífic, signat i numerat per Fernando Pagola (Sant Sebastià, 1961).

La primera vegada que el pintor va allotjar la seva creativitat en el Taller 6a, va ser l’any 2010. Els resultats juntament amb obres úniques es van presentar en societat sota el títol A l’ombra de Perkain. El dia que va acabar la seva estada en el Taller, després de mesos intensos de treball, va articular una sola frase: “Ara és quan començaria de nou”. Avui aquesta afirmació, llavors amb cert pesar, cobra un nou sentit. Fou just en aquell instant on va començar a reposar, a assumir, el què 13 anys després s’ha convertit en la seva segona mostra individual a la Casa 6a.

Podríem estar davant d’una necessitat creativa, a moments vital, amb la capacitat d’apoderar-se de la tècnica i de totes les possibilitats que ofereix un suport paper poc convencional. Va saber el pintor reconèixer en les petjades que anaven deixant les estampacions de les edicions sobre les màcules, un important estímul per a obrir noves vies de creació. Del que no érem conscients és que comportaria un gran repte tècnic, només superat gràcies a un mà a mà entre l’artista i el cap tècnic del Taller 6a, Francesc Campins.

Certament l’incessant desenvolupament en el camp de la recerca ha estat clau al llarg de més de 40 anys d’història dedicats a les tècniques d’estampació tradicionals. Hem sabut encarar els reptes, però també superar-los. És un mode de fer, una filosofia, que ens aproxima a una obra gràfica original de gran nivell, exigent.

Agraïm poder col·laborar amb autors d’una obra coherent i honesta, que lluny de conformar-se se sotmeten a la recerca constant. Aquest inconformisme ens fa créixer, siguem tècnics, o mers espectadors. Pagola n’és un clar exemple.

El nostre objectiu és i ha de ser sempre, satisfer els processos creatius dels autors, generant projectes expositius amb el segell de l’excel·lència i la qualitat, en els quals l’obra única conviu en equilibri amb l’obra gràfica original com a mitjans expressius autònoms, encara que complementaris.

El repte tècnic al qual ens ha convidat Fernando Pagola ens ha allunyat en gran manera de la zona de confort que ofereix el paper de cotó 100% , per a iniciar una travessia sobre el paper Manila i el paper de seda. Papers destinats habitualment a proves, a protegir l’estampa durant processos d’estampació, assecat i planxat. Papers poc nobles, que al primer tacte afavoreixen molt poques opcions.

Vet aquí la capacitat de qui se sap coneixedor dels papers més dispars de poc gramatge, de convertir el que a ulls de molts seria poc noble, en bellesa, en obra, en art. Aquesta mostra té nom propi sens dubte: Fernando Pagola.

Plecs que van creant obres en base a geometries estudiades, plànols de color intensos, jocs de profunditat i superposició, gràcies a la finor del propi suport i les conseqüents transparències. De sobte les cicatrius en el paper es tornen belles, sumen, no són errors tècnics, formen part de la consciència de la pròpia obra.

Fernando Pagola ha sabut veure en l’aparent pobresa i fragilitat d’un material, noblesa gràcies a treballar-lo amb respecte i delicadesa.

El corpus d’obra gràfica original s’acompanya d’una magnífica sèrie d’obres úniques sobre paper muntades en fusta, que fan de Maculatures una mostra completa, rigorosa, sòlida i noble, que lluny de tancar un cicle, ens convida a veure bellesa on abans mostrarem indiferència davant el més comú, en el nostre taller, en l’exposició, en la vida mateixa, sense fi.

Category
Exposicions