Quan parlem de formats petits en l’art, sovint ens referim a ells amb la paraula “íntims”. D’això versa aquesta exposició, sobre la intimitat en l’art. La idea que podem tenir sobre la intimitat està estretament relacionada amb el que és intern, que sovint no es pot mostrar, o que si es mostra, duu implícit cert pudor. L’objectiu principal és el de mostrar una part íntima de l’artista, la manifestació directa de la seva intimitat plasmada en l’obra i posada a l’abast del públic. A partir d’aquesta mostra, es pretén reflexionar sobre el més íntim de la condició artística: les sensacions més íntimes que es duen a terme a l’interior dels artistes, en aquest cas, i que queden reflectides en les seves obres. Cada representació íntima constitueix una variació del “jo” intern de l’artista: el fet de mostrar-ho al públic implica despullar aquest “jo” intern. La idea de reunir baix un mateix projecte a diferents artistes que expressen la seva intimitat és sempre temptadora. En aquest procés, els perfils es van afinant i la idea sobre com expressa cadascú la intimitat es concreta. XS no sols es basa en quelcom purament personal, sinó que posa èmfasi en el llenguatge, que al cap i a la fi es pot relacionar amb el fet comunicatiu i sensorial que podem trobar en el camp artístic: fer de la intimitat una obra.
És precisament mitjançant l’art que comuniquem, i aquest fet impacta sobre la idea de la intimitat. Així, ens podem demanar: és la intimitat un fet privat? L’art permet expressar i evidenciar el fet comunicatiu: la comunicació íntima i privada de cada individu, que en aquest cas desemboca al públic. De fet, intimitat i comunitat no es contraposen, sinó que la primera es realitza en la segona. Així, la intimitat, és precisament una forma de comunicació en la qual l’individu amaga una part de si mateix pel cert pudor que implica mostrar-la: mostrar el que és íntim, allò que revela a un mateix, és un acte de valentia. L’autenticitat de la intimitat és precisament tal que no és possible enganar-se a un mateix o a l’espectador, en aquest cas.
És en aquest acte íntim, tant de format com de contingut, on l’artista és més lliure. L’artista allibera les seves reflexions més internes, a manera de petites escultures, olis sobre taula, dibuixos, collages i obra gràfica original. La intimitat, sempre vertadera i autèntica, demostra la creativitat i l’expressivitat dels artistes de manera inequívoca i totalment sincera. Sense intimitat no hi ha sinceritat: és en aquest punt on pretén arribar XS, la intimitat més sincera dels artistes posada a l’abast del públic.
Les reflexions íntimes que fan Carles Valverde, Dolors Sampol, Fernando Pagola, Joan Cortès, Joan Riutort, Lola Berenguer, Maria Carbonero, Pablo Leonardo Martínez, Pep Coll, Rafa Forteza i Ramon Canet són reflexions fetes des de la llibertat que ofereix el format íntim; una mostra de la manifestació directa de la seva intimitat plasmada en l’obra i posada a l’abast del públic. Malgrat els diferents llenguatges i suports, XS reuneix un conjunt d’artistes i obres baix el fet expressiu de la intimitat.
Esperança Llabrés