SARRIÀ by FERNANDO CLEMENTE, RUBÉN GUERRERO, MIKI LEAL, MANUEL M. ROMERO, FERNANDO PAGOLA y JUAN SUÁREZ
“SARRIÀ” és un projecte que va començar a gestar-se fa més d’un any, arran del contacte entre l’artista Fernando Pagola i el comissari, Sema d’Acosta, entorn a la bona pintura.
Era doncs, inevitablement, un projecte ja encapçalat pels reconeguts pintors: FERNANDO CLEMENTE (Jerez de la Frontera. Cadis, 1975), RUBÉN GUERRERO (Sevilla, 1976), MIKI LEAL (Sevilla, 1975), MANUEL M. ROMERO (Sevilla, 1993), el mateix FERNANDO PAGOLA (Sant Sebastià, 1961) i JUAN SUÁREZ (Puerto de Santa María. Cádiz, 1946).
Per primera vegada els sis creadors es reuneixen entorn d’un projecte que va més enllà del purament expositiu, en el qual la pintura és protagonista indiscutible.
Gràcies al fet que Fernando Pagola treballa amb la 6A des del 2010, es va comptar des d’un bon principi amb la complicitat per part de la Galeria, oferint el seu potencial, amb l’objectiu de sumar a l’experiència pictòrica, amb l’experiència litogràfica, consolidant-se un gran projecte expositiu, que celebrem amb la pròxima inauguració.
En el camí s’han sumat peces clau per a arribar a bon port, com és la figura dels col·leccionistes, Luis García- Ruiz Guasp i Malén Pujol, que gràcies a la seva generositat i hospitalitat, han convertit la possessió Sarrià, que dona títol a la mostra, en una sort d’espontània residència artística, testimoni directe del procés creatiu, així com del repòs que requereixen les intenses sessions en el Taller 6A, amb el procés litogràfic com a protagonista indiscutible, resultant un excepcional corpus d’obra gràfica original, juntament amb peces pictòriques confeccionades expressament per a l’ocasió. Igualment, s’han sumat altres peces clau, que amb el seu suport han creat l’avantsala idònia del projecte.
“SARRIÀ” és experiència pictòrica, tècnica, és experiència litogràfica, és experiència purament vital impulsada per la pintura, i que supera qualsevol proposta expositiva, sense més.
Els sis noms que signen la proposta, són sinònim de destacades i coherents trajectòries en l’àmbit nacional i internacional. Les seves són obres, que s’han convertit en reclam de la pintura per la pintura. Una finestra que s’obre al debat en el qual es posicionen clarament com a defensors d’una pintura honesta.
Les coincidències entre els sis creadors, que en alguns casos van més enllà de la pintura, han fet inevitable aquesta trobada, una posada en escena en la qual sis discursos pictòrics, cadascun amb segell propi, envaeixen, gratament, els pròxims mesos els dos espais que conformen la 6A.
Han estat mesos molt intensos, en els quals la Casa 6A ha aconseguit, en estreta col·laboració amb tan magnífics creadors, una proposta ambiciosa, que rarament es dona en el camp de les tècniques d’estampació tradicionals, en la qual s’han editat 18 imatges, s’han estampat 72 matrius entre pedres litogràfiques i altres matrius complementàries, s’han estampat 846 papers, i això ha suposat 3.152 passades per la premsa litogràfica o el tòrcul, mostrant expressament que “SARRIÀ” no és anecdòtica, és la prova de la capacitat que té la pintura, no sols per a remoure emocions, sinó també per a estimular mecanismes impensables que han fet possible una exposició única.
SARRIÀ per SEMA D’ACOSTA (Curador del projecte)
SARRIÀ no és exactament una exposició. O sí, també, però no sols això. No és fàcil de delimitar. És un projecte a mitjà i llarg termini els fruits del qual es veuran amb el temps. Sembrar amb profit significa assumir que s’ha d’esperar per a veure les conseqüències, no es pot recollir una bona collita en uns mesos. El que ara presentem aquí és el resultat d’una idea posada en marxa aquesta tardor que, en una dels seus vessants, s’ha concretat en una sèrie de gravats, al que s’han sumat diverses peces més. Realment, el fonamental d’aquesta proposta, la qual cosa li dona sentit, és una cosa intangible que té a veure amb una mena d’experiència vivencial -cada vegada menys comuna-, que prioritza la trobada distesa i l’intercanvi. El punt de partida ha estat l’amistat entre Sema D’Acosta i Fernando Pagola, una connexió que ha servit per a tendir un pont entre Sevilla i Palma a través de la pintura. L’epicentre i nucli catalitzador d’aquest encreuament ha estat la 6A TALLER I GALERIA D’ART, que assumeix amb aquesta gran aposta un dels projectes gràfics més rellevants del moment a Espanya . Per descomptat, tenen especial protagonisme artistes com Fernando Clemente, Miki Leal, Rubén Guerrero, Juan Suárez i Manuel M. Romero. I, sobretot, Luis García-Ruiz i Malén Pujol, que han exercit d’amfitrions per a cedir la seva casa com a residència artística. No existeix en el món un lloc millor que Sarrià per a travar amistat i crear vincles. També Teresa Castella i Joan Buades o Rosa Maria Regí i Fernando Rotger han abrigallat la iniciativa amb la seva complicitat. D’aquesta intensa convivència, han sorgit correspondències i s’han creat dinàmiques, les més fructuoses encara per conèixer.
No s’ha plantejat una finalitat concreta per a aquest projecte obert al qual hem denominat SARRIÀ, es tracta de fer camí en caminar, d’entendre aquesta confluència com un motor capaç de generar inèrcies que potencien el context mallorquí de l’art contemporani a partir de la implicació, sense estratègies ni objectius marcats més enllà de compartir experiències comunes amb qualsevol que tingui una sensibilitat similar entorn de la pintura. Al cap i a la fi, darrere de cada treball sempre hi ha persones. I si el primer no és l’humà, l’obra hauria de tenir menys interès. En aquest cas, cadascun sent fidel al seu estil ha presentat una sèrie de peces que prioritzen aspectes que conjuguen l’estètic i el reflexiu. L’associació d’unes i altres cerca un tipus de fricció positiva a partir d’elements contigus des d’un territori expressiu lligat a la no figuració, majorment. La compatibilitat s’estableix perquè tots opten per un llenguatge de processament lent que evita la representació directa del món i opta per altres opcions de codificació més complexa i lectura més pausada.