Joan Cortés

L’ofici amb la fusta el porta a la sang. Fill, nét i germà de fusters. La fusta esdevé un material imprescindible en el seu procés creatiu. Fins i tot quan sembla que no l’ha utilitzat, sovint hi és, amagat rere resines acríliques, o senzillament rere el blanc pulcre o el negre sofisticat. JOAN CORTÉS (Pollença, 1963) és l’autor d’un projecte amb essència de fusta. Un element quotidià com és una taula, és motiu suficient per crear un projecte expositiu on art, tècnica, ofici, elegància i solidesa van de la mà a la mateixa direcció. El blanc i el negre vesteixen les formes. I la composició de diferents taules en una mateixa obra tenen la capacitat de convertir-se en arquitectures de perspectives impossibles. Cortés no tan sols no oblida els orígens, sinó que els fa servir. Escultures de fusta, blanc immaculat, perfectes en forma i execució, conviuen amb l’obra gràfica original basada en la tècnica xilogràfica, fent que el projecte trobi en la coherència la raó de ser. Cal destacar la perfecció de les matrius de fusta que l’artista ha treballat directament per presentar el seu discurs en paper, en acurades edicions limitades. Aquest projecte genera en l’artista la necessitat de no aturar, i quedar-se en un projecte iniciat, desenvolupat i acabat, deixa que aquest evolucioni, sigui obert, fins el punt que genera la instal·lació TEOREMA DE L’ESPAI que s’ha mostrat a ciutats com Londres i Colònia (Alemanya) per tornar al seu origen: Mallorca.