Marià Fortuny i Marsal: mestre gravador
Iniciar la programació del 40è Aniversari de 6A GALERIA D’ART I TALLER, amb la figura del gran mestre del S.XIX, Marià Fortuny i Marsal (Reus, Tarragona, 1838 – Roma, 1874), com a protagonista, és un gran honor, que ens permet posar en valor l’art i la tècnica, al més alt nivell. La magnífica mostra, malgrat pot esdevenir una raresa, en la línia expositiva d’un simple espai d’art contemporani privat, pren una altra dimensió quan eliminem de l’equació la paraula “simple”, per entendre que és la casa mare de les tècniques d’estampació tradicionals a Mallorca, la que celebra 40 anys d’història, i que per aquest motiu acull tan magnífica mostra.
Marià Fortuny i Marsal: Mestre gravador ha estat possible gràcies a la generositat del Sr. Enric Juncosa Darder, propietari de la que es pot considerar una de les millors, si no la més important i més completa col·lecció privada de gravats i d’altres curiositats, com a dibuixos preparatoris extraordinaris. Certament estem parlant d’un corpus d’estampes i dibuixos, propi de la custòdia d’un Museu (algunes de les peces són úniques en el Món), i que és d’agrair que es trobi en les millors mans privades, les d’un amant de l’art i de la tècnica d’estampació tradicional, i gran professional de la restauració d’art, molt especialment de l’obra en paper. El significat més romàntic de la paraula col·lecció pren sentit quan parlem del Sr. Juncosa, i de la incansable recerca que, amb molt d’esforç, l’ha portat a custodiar aquest extraordinari conjunt, i el més important, la consciència de voler compartir-ho.
Marià Fortuny i Marsal és un dels creadors més reconeguts del seu temps, convertit avui en figura indispensable en la Història de l’Art . No de bades algunes obres de Fortuny esdevenen cabdals en la història, i formen part del fons d’alguns dels millors museus del Món. La importància de l’obra de Fortuny recau en el valor historiogràfic, tècnic i estètic. El creador català es formà dins la tradició artesana i des de ben jove va destacar pel seu virtuosisme tècnic. La seva formació a l’Escola de Belles Arts de Barcelona permeté que aquest virtuosisme es trobés amb alguns mestres destacats -com Milá i Fontanals, Lorenzale o Rigalt- que deixaran un pòsit notable en l’obra de l’artista i en el seu apropament inicial a la pintura romàntica. Bona prova n’és que la seva feina fou valorada promptament, ja que fou beneficiari d’una beca d’ampliació d’estudis per anar a Roma, tenint l’oportunitat d’estudiar en l’acadèmia Chigi i participar en les tertúlies organitzades al voltant del Caffe Greco. A Roma conegué Attilio Simonetti, qui es convertí en el seu deixeble i gran amic, figura important en la vida creativa de Fortuny.
Un dels girs més destacats en la seva trajectòria va esdevenir quan la Diputació de Barcelona, amb l’inici de la Primera Guerra de Marroc, li encomanà viatjar al lloc com a cronista gràfic. La llum del Marroc, el despertar d’un nou cromatisme i el coneixement d’aquesta cultura el fan interessar-se per temàtiques molt particulars -com les meditacions, els rituals de les cerimònies o els pidolaires- que explorarà, gràcies a incipients nocions d’àrab, en el procés creatiu. Gràcies a la inspiració que li provoca el lloc, ja retornat a Barcelona, sol·licità tornar-hi el 1862 per seguir aprofundint en l’efecte del llum del Nord d’Àfrica en la seva percepció i en conseqüència en l’obra, apropant-lo a l’estil Orientalista.
La seva inquietud el féu abraçar l’oportunitat de visitar els museus més importants d’Europa, despertant-se el seu interès per l’obra de Vernet, Fromentin, Decamps i molt especialment per Delacroix, Velázquez o Goya, entre d’altres. Clarament dos dels seus principals precedents i referents són Goya i Rembrandt. Del pintor espanyol es poden destil·lar referències pel que fa al tractament de la llum, la composició de l’espai en blanc i la textura del brunyit -unes característiques de les que en trobem grans exemples en la mostra que ens ocupa. Per la seva banda, de l’artista neerlandès potser el que més s’ha destacat és la insistència d’ambdós autors en treballar diverses vegades una mateixa planxa, dilatant-se d’aquesta manera el procés creatiu destinat a un mateix tema.
La tècnica del gravat calcogràfic és essencial per entendre el desenvolupament de l’obra de Fortuny. Dins dels diferents procediments que es poden dur a terme en la tècnica es centra en el gravat incisió indirecta, tenint com tècniques principals aquelles que permeten obtenir tant llibertat de traç com l’acabat pictòric: l’aiguafort i aiguatinta. És només en alguns casos particulars -com la Tiradora de cartes o Idil·li, presents en la actual mostra- quan trobem obres que incorporen punta seca, una tècnica del tot directa.
Quan parlem de Marià Fortuny i Marsal com a Mestre gravador no és per dir. S’ocupava de tot el procés, gravava ell mateix les planxes i feia ell mateix les proves d’estat, creant obres d’un intimisme del tot original. Ens podem fer una idea de la llibertat que Fortuny disposava si pensem que no només feia servir les planxes per proves i esquemes, sinó que també les emprava directament per la imatge definitiva, tractant la planxa gairebé com si fos paper, prenent notes del natural directament. D’aquest procés en són testimonis directes Davillier o Simonetti, dues de les principals fonts que els historiadors han fet servir per a definir el procés creatiu de l’artista.
D’una altra aportació que fa a través de l’obra que ens ocupa, n’és un bon exemple l’aparició del Non finito, una sensació d’inacabament dels motius que es configura de manera molt harmònica en la presentació dels temes que tracta. Cal destacar també que els seus gravats coincideixen en el context de ressorgiment de l’aiguafort, que es produí a partir de la segona meitat de segle XIX, especialment a París, la capital artística que dictava la tendència dins l’escena artística.
Cap al 1869 Fortuny experimenta una crisi provocada per l’èxit de la seva obra que l’encimà al més alt nivell de consagració internacional, acompanyat pel marxant Adolphe Goupil. La convivència amb l’èxit el portà a un estat de depressió per la gran demanda d’un tipus d’obres que no li permetien el procés creatiu plenament en llibertat. Fet que el portà a voler trencar la relació professional amb Goupil. Poc després un encara jove Fortuny, morí a Roma l’any 1874, als 36 anys.
Tot i així, la seva obra deixà una profunda empremta en la història de l’art, esdevenint clara influència en generacions posteriors d’artistes europeus. La fascinació per Fortuny era tal que el 1875, va succeí un fet extraordinari en l’època. Es va publicar el llibre Atelier de Fortuny, amb l’inventari dels béns de la seva propietat (obres i d’altres objectes que es trobaven en l’estudi en l’estat que ell ho deixà) que sortiren aleshores a subhasta pública. Aquest fet, del tot excepcional per a la memòria d’un artista del seu temps explica la transcendència de Fortuny ja en vida, i que es manté viva a dia d’avui.
Marià Fortuny i Marsal: mestre gravador atorga a l’Aniversari del 6A GALERIA D’ART I TALLER la solemnitat que requereixen quatre dècades dedicades, incansablement, a la tècnica, a l’art, a la història i a la cultura, sens dubte.
