/BALETA /CAMPANO /CLARAMUNT ’80

/BALETA /CAMPANO /CLARAMUNT ’80

UNA EXPOSICIÓ DE CULTE

Per primera vegada una exposició es centra  en l’obra d’aquests tres autors, realitzada en una època molt concreta. BALETA, CAMPANOi CLARAMUNT,coincidiren,  entre d’altres coses, en que deixaren una important  empremta en l’art contemporani, en la Mallorca dels 80. Avui coincideixen en un humil exercici de proximitat a la seva obra, a la tècnica, a un altre context, proposat per 6A GALERIA D’ART, amb un especial anàlisi dels resultats que donaren les estades, no simultànies,  d’aquests creadors en els primers anys del Taller 6a. L’objectiu: tenir-ne una perspectiva més.

Certament la Mallorca dels anys 80 esdevingué bressol creatiu en constant moviment. Encetada la dècada, fou el moment en que una important generació, d’inqüestionable talent, tornava a Mallorca amb l’ofici polit en l’efervescent “fora casa”. Era una generació moguda i remoguda per la inquietud per conèixer el que es feia més enllà de la dignitat de Sales de Tardor, més enllà de cavallets acadèmics, i amb el desig de rompre esquemes establerts i obrir-se camí gràcies al fet creatiu. Aquell moviment, fora etiqueta, posà Mallorca en el punt de mira. S’ha de dir que Mallorca en aquella època comptà amb un nodrit grup d’ambaixadors espontanis en les aules, principalment de la Facultat de Belles Arts de Barcelona, o en tertúlies improvisades en els cafès amb més solera de la Capital, o de la mateixa Barcelona. Coincideix també que s’inaugura l’aventura de crear la primera Fira Internacional d’Art Contemporani a Espanya, sota el nom d’ARCO (1982), convertint-se en mostrador de les noves tendències artístiques, alhora que punt d’encontre d’aquella generació, que no es definia per la cronologia, si no per la necessitat d’expressar-se més enllà del conegut i en molts casos reconegut. Són molts els que parlen d’una generació que prengué la responsabilitat de recuperar la pintura com a màxim exponent en l’art contemporani. L’intercanvi de pensament, idees i objectius, amb creadors de fora Mallorca, forjaren autèntiques sinèrgies, relacions d’amistat i admiracions compartides, tot plegat consentit i motivat per la “pintura de pintors”.

Dins aquell moviment, definit pel flux entre Mallorca i el que venia de fora, hi trobem MAGÍ BALETA, MIGUEL ÁNGEL CAMPANOi LUIS CLARAMUNT. Coincideixen en diferents punts, però per esmentar-ne un, fascina gràcies al llegat artístic que ens deixaren, com el paisatge, l’entorn, mallorquí els envaí fins la pinzellada, fins el punt de marcar etapes destacades en les seves trajectòries. Els tres creadors es troben en la pintura en llibertat, gairebé com si fos sagrat. Arrelen i emanen, les seves experiències romàntiques pictòriques més profundes.

Magí Baleta(Barcelona, 1957 – Mallorca, 1999) coincidí en la Facultat de Belles Arts de Barcelona amb els artistes Salvador JuanPere, els germans Aballí, Maria Carboneroi Jaume Plensa, entre d’altres. (Una generació a mans de la nova “Opció C”impartida entre d’altres per Joan Hernández- Pijuan, tota una mostra d’intencions, en la que molts d’aquells joves creadors hi veren una finestra oberta). Baletaestablí una especial i estreta relació amb els artistes amb els que compartir l’amor per l’art i per les tècniques d’estampació tradicionals, a parts iguals. La formació de l’artista sempre fou lligada al gravat com una necessitat creativa i gairebé vital. Degut a l’amistat amb Carbonero, l’artista català, començà a freqüentar Mallorca. El contacte cada cop era menys dilatat, des del moment en que l’artista mallorquina, juntament amb altres, fundà el Taller 6a, l’any 1982. Baletaesdevingué un gran aliat de la casa des dels començaments. Era habitual trobar l’artista i amic català en debat entorn qüestions tècniques, en els obradors d’un incipient 6A. Les aportacions tècniques de Baletasón molt importants. Des d’un bon començament Magíes veu gratament vençut pel paisatge de Mallorca, amb una inevitable atenció en la Serra de Tramuntana, en la que s’hi endinsa gràcies a la pintura. El Magí Baleta, creador, va conviure amb el Magí Baletagravador en col·laboració amb altres grans artistes, al llarg de la seva vida. Malgrat tot sembla que per moments aquella convivència no és en armonia. La seva inesgotable i profunda dedicació al camp de la investigació tècnica, i el domini de l’ofici del gravat el portà des d’un bon començament a tenir el seu propi Taller a Barcelona, en el mateix edifici on tenia l’estudi. El Magímés tècnic i generós amb els seus coneixements, es convertí en estret  col·laborador de grans artistes com l’amic Plensa (amb el que col·laborà al llarg d’uns 20 anys, en els que segons les seves pròpies paraules, enlairant la figura del gravador i amic, “(…) mai no vaig saber on començava jo i on acabava ell.”); Saura; Tàpies; Scully; Croft; Calvo; Arroyo; Palazuelo; García Sevilla; Sicilia; i el mateix Campano, entre molts altres. De manera un tant injusta, Baleta, el creador, desenvolupa la seva trajectòria artística, en part, a l’ombra de la figura del Baletagravador, sense ser-ne conscient (és de sobra coneguda la seva humilitat). El Baletacreador era d’una sensibilitat magnífica, autor d’una obra de manufactura  delicada i coherent. Baleta es troba i mostra en composicions en que la repetició dels diferents elements és recurrent, i la recerca del volum pintat, és una constant. En la naturalesa, en l’entorn hi troba la provocació del fet creatiu. En l’obra de principis dels 80, aquesta provocació la troba en les formes sinuoses de les muntanyes, depurades fins l’extrem, fins l’abstracció més contundent. La constància formal sols s’altera pels elements que provoquen el fet creatiu, basat en estudis de composició i volum, que marca la trajectòria de l’artista per sèries ben definides. La gràfica, inevitablement, esdevé el gruix del seu llegat artístic, per a satisfacció dels amants de l’obra original seriada, però una especial atenció mereix la seva obra única, en molts casos en format íntim i d’una sensibilitat extraordinària. Cal destacar que en molts casos l’obra única de Baleta, és obra gràfica original, fruit de processos d’investigació, que no d’edició.

L’impacte del paisatge en el Baleta dels 80, i la necessitat d’expressar-ne l’emoció de l’instant, vitalment i pictòricament, el vincula, en part, amb un Miguel Ángel Campano(Madrid, 1948- 2018), amb qui col·laborà en el seu Taller de gravat de Barcelona, com bé hem esmentat, ja closa la dècada que ens ocupa. Campanoera un dels creadors de l’anomenada Renovació de la pintura espanyola dels anys 80, juntament amb Barceló,Sicilia, Brotoo García Sevilla, entre d’altres. Amb un caràcter independent, transgressor i experimental, Premi Nacional d’Arts Plàstiquesl’any 1996, sempre es qüestionà la pintura des de la pintura. Les seves divagacions formals i tècniques es troben en cada pinzellada. La tensió entre  l’abstracció i el figuratiu, sembla trobar certa calma, superat per l’entorn en que va trobar refugi, en una vida feta entre Madrid, Paris i Mallorca. Aviat l’Illa, concretament la zona de Sóller, es convertí en un lloc on poder viure, per temporades no breus, on viure la pintura. Sempre fidel a la pintura, sense més, sovint assenyalava que era creador d’un “no estil”, en constant evolució degut a un caràcter “inquiet i turmentós”. Quan arriba a Mallorca, un cop establert, sembla deixar enrere les seves primeres obres del principis dels 80 incloses en sèries basades en l’expressionisme abstracte nord-americà més purista, amb clares influències de la pintura francesa, amb especial atenció a les primeres avantguardes,  per endinsar-se en la voluntat narrativa, gràcies a algunes natures mortes i paisatges. Amb pinzellada lliure mostra el que experimenta en l’instant amb indubtable influència del lloc.Paral·lelament al fet pictòric s’endinsa en l’obra de Poussini Cézanne. És revisant part de la pintura francesa, on troba la pintura directe, lluny de ser autobiogràfica. Per a ell la seva pintura de paisatges i de natures mortes que ens ocupen en aquesta exposició, sols tenia d’autobiogràfic el fet que necessitava estar viu per poder fer-la i crear-la. La sèrie de litografies originals que realitzà en els obradors del Taller 6a, l’any 1987 mostren aquesta experimentació de l’entorn a través de la pinzellada. L’artista es centra en la tècnica litogràfica, realitzant un total de 13 imatges, dibuixant directament sobre unes 25 pedres litogràfiques, entre paisatges i natures mortes. En l’exposició es poden veure algunes d’aquestes estampes acompanyades d’una obra única, oli sobre tela, del mateix any. El domini de Campanode la tècnica litogràfica és tal, que es pot veure com guanya la pinzellada per sobre les possibilitats que ofereix la pedra litogràfica.

El vincle amb la Mallorca dels 80 el trobem igualment en Luis Claramunt (Barcelona, 1951 _ Zarauz, 2000), cal dir que vincles n’establí molts: Sevilla; Madrid; Barcelona, per descomptat; Marroc i Mallorca, entre d’altres.  De cada lloc n’absorbia vivència, experiència, ànima,  per convertir-ho en pintura. Claramuntés definit com a ”pintor, pintor”, malgrat ser autodidacta, amb una obra molt personal, des del moment que viu, pinta. En els amagatalls de les perifèries urbanes, en el paisatge, amb especial interès en els individus més desfavorits que es trobava en els ambients més marginals, hi troba l’experiència pictòrica més profunda, de gran riquesa. Sovint no n’era sols observador, es mimetitzava amb l’entorn (Són conegudes les seves incursions, més enllà de la visita, en aquells ambients). Conten que Luis Claramunt semblava tenir el do de l’omnipresència (en una mateixa setmana te’l podies trobar fent barra en un cafè de Sevilla, presentant-se com a membre del gremi taurí, com en un poblat de gitanos en les zones més marginals de Barcelona. Era un personatge de forta presència. La vitalitat de les escenes, siguin urbanes o taurines, són tractades amb pinzellada expressionista sense deixar de banda la composició. Claramunt era autèntic, romàntic, culte, sensible, inconformista, pintor, amb un vincle extraordinari, fins a la raresa, amb la seva obra. Al llarg de la seva trajectòria s’anà alliberant de les imatges per endinsar-se en l’abstracció, deixant-se endur per l’automatisme. La seva escala cromàtica és molt continguda, el que li permet centrar-se en les solucions de composició en l’obra. L’artista treballà la tècnica litogràfica en els obradors del Taller 6ael tercer trimestre de l’any 1987 (com bé en va deixar constància sobre les mateixes pedres litogràfiques amb la seva peculiar forma de signar i datar l’obra). Just abans destaca l’efecte que exerceix el Mediterrani en la seva obra amb una sèrie de marines mallorquines. Així i tot l’obra gràfica podria ben bé encaixar dins l’automatisme pictòric, sempre amb pinzellada expressionista. Formalment, l’artista català seria, en aquest cas, proper a un cert surrealisme, on hi trobem l’automatisme pictòric com a principi teòric. Amb una gran diferència, malgrat desdibuixar les figures que es mostren en la seva obra per aquest automatisme en el que la inconsciència hi té pes, aquestes són reals, pintades, però viscudes.

Aquesta és una exposició de culte, un humil homenatge a la “pintura de pintors”, dels 80, de gran valor artístic i tècnic. És un homenatge a tres artistes de fora de Mallorca, que avui, malauradament ens falten, influenciats pel paisatge mallorquí, no tan com a motiu estètic, si no com a principi que activa el procés creatiu, per convertir la terra, l’entorn, en pintura. Per primer cop una exposició mostra en un mateix espai l’obra d’aquests tres autors, contextualitzada en la dècada dels 80. Tres creadors que treballaren en els obradors del Taller 6a, en un moment en que el panorama artístic a Mallorca es trobava en efervescència. Tres artistes que convertiren el paisatge, la natura, l’entorn en obres excepcionals, d’una qualitat inqüestionable, gràcies en aquest cas a la pintura i a l’obra gràfica original. Una perspectiva més, per entendre la forta presència de Mallorca en l’art contemporani, i de l’art contemporani a Mallorca.

Bel Font/ 6A GALERIA D’ART/  Setembre, 2018

MITJANS